Com no fomentar l’aprenentatge de llengües estrangeres

José Montilla

Els fills de José Montilla i Anna Hernández van anar al Col·legi Alemany

És a bastament conegut que per desenvolupar una carrera professional basada en estudis universitaris de grau el coneixement actiu d’una llengua estrangera, generalment l’anglès, és -si més no- un avantatge. També sabem que aquesta destresa és l’eterna assignatura pendent del nostre sistema educatiu, lligat de mans i peus, com està, a la defensa de la llengua catalana, deixant que l’ús instrumental de tres llengües a l’escola sigui una experiència reservada a l’alumnat d’escoles d’elit, com ara el Liceu Italià de Barcelona, on va estudiar l’Oriol Junqueras, per exemple, i on ha dit que enviarà el seu fill i la seva filla, mentre que el gruix de la població educativa segueix amb un màxim de tres hores per setmana de llengua castellana i llengua anglesa.

Sembla que una experiència escolar multilingüe de qualitat és massa bona per a la massa de la població catalana!

I així arriben a la universitat noves generacions d’estudiants discapacitats per la seva feblesa lingüística.

El govern del tripartit de José Montilla es va fixar en aquest problema i va proposar exigir un nivell adequat de llengua estrangera per poder assolir el grau universitari. Però va ser el govern d’Artur Mas que va posar en marxa aquesta mesura, establint l’any 2013 que tots

els universitaris catalans que comencin la carrera el curs que ve, el 2014-2015, hauran d’aprovar un examen d’anglès, italià, francès o alemany per obtenir el títol al final del grau

Així va començar un nou cicle d’especulació i pressió que a grans trets només ha afavorit les acadèmies d’idiomes. Els governants de les universitats i les organitzacions representatives d’estudiants van posar en dubte aquest repte des del primer moment, ja que els plans d’estudis universitaris existents no contemplen cap nova matèria lingüística i l’estudiantat, tot i la provisió d’algunes beques menors -“Tothom pot optar-hi”, va dir el llavors secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà– , s’ha trobat contra la paret, sense recursos de temps i diners per afrontar la nova necessitat imposada.

Així hem arribat al curs universitari 2017 – 2018, i el mes de juny hauríem de poder presenciar el triomf d’aquesta nova generació de graduats poliglotes.

Però no ha estat així.

De fet, amb una previsió notable, a la seva reunió de juny 2017, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va aprovar una moratòria de 4 anys, reconeixent algunes millores de nivell lingüístic de l’estudiantat, tot i insuficients. O sigui, no es tracta d’un fracàs! És un treball en progrés.

Al llarg dels últims mesos, totes les universitats catalanes s’han retractat -ahir deia blanc i avui diu negre- amb excepció encara de la Universitat Pompeu Fabra, que segurament també es posarà en fila abans de les convocatòries d’examen de juny però, ara per ara, segueix amb l’exigència de llengua estrangera.

“Ens posarem d’acord amb les altres universitats, però de moment hi ha una llei”, va afirmar [el Rector] Casals, si bé també va dir: “Intentarem prendre les mesures necessàries per no deixar cap estudiant penjat”.
La Vanguardia, pàg.18, 6 de febrer 2018

De fet, el canvi de llei preceptiu no ha arribat, per la situació d’excepcionalitat que actualment viu el Parlament de Catalunya.

Des de Tradiling, dic al Rector Casals que trencar una llei a Catalunya ara mateix és poca cosa. Que decideixi en funció dels mèrits reals de les possibles solucions! I d’aquí uns anys tornarem a estudiar la situació, tot plegat.

Mentrestant, recordem que les maneres més eficaces de millorar el coneixement de llengües estrangeres entre la població estan a l’abast de l’administració: l’escolarització trilingüe general i l’abandonament de la pràctica perniciosa de doblatge en català dels mitjans en altres llengües, la qual cosa hem reclamat en altres ocasions.

Richard Samson

Richard Samson

I’m a teacher living in Osona, Spain. I'm into tennis, dogs, and chickens. I’m also interested in translation and Moodle (well, digital tools for teaching, in general).
Richard Samson
Richard Samson

About Richard Samson

I’m a teacher living in Osona, Spain. I'm into tennis, dogs, and chickens. I’m also interested in translation and Moodle (well, digital tools for teaching, in general).
This entry was posted in Catalan, English, Language learning, Spanish. Bookmark the permalink.

Please respond to this Tradiling post.