La formació en terminologia: element clau per al traductor especialitzat

És ben sabut que l’activitat de traducció requereix posseir una determinada formació en terminologia, sobretot quan els textos que es tradueixen pertanyen a àmbits especialitzats del coneixement. Efectivament, els termes són les unitats per excel·lència que vehiculen el coneixement especialitzat d’un text. Per aquest motiu és fonamental que el traductor especialitzat sigui capaç de detectar les unitats terminològiques de la llengua de partida i oferir-ne un equivalent adequat en la llengua d’arribada. I per poder assolir amb èxit aquesta tasca és imprescindible tenir una sòlida formació en terminologia. Aturem-nos, però, un moment, a precisar a quina mena de formació ens estem referint.

Si partim de la distinció clàssica establerta per la tradició terminològica quebequesa a finals del segle passat (Auger; Rousseau; Cabré; Generalitat de Catalunya, 1987), el treball terminològic pot ser sistemàtic o puntual. El treball terminològic sistemàtic es refereix fonamentalment a l’elaboració de diccionaris, vocabularis o reculls terminològics, sovint bilingües o multilingües, propis d’un àmbit determinat del coneixement. Mentre que el treball terminològic puntual té a veure amb la resolució de dubtes concrets en relació amb una determinada unitat terminològica; per exemple, la recerca d’un equivalent adequat en una activitat de traducció.

Aquesta distinció ens podria dur a pensar que la formació en terminologia que ha de tenir un traductor es pot limitar, d’una banda, a conèixer les eines que li permetin gestionar la terminologia que usa en les seves traduccions; i de l’altra, a conèixer bé els recursos terminològics disponibles en la combinació lingüística en què tradueix que li permetin trobar l’equivalent adequat per a cada situació de traducció. Però si analitzem una mica més a fons la tasca traductora, ens adonem que les necessitat formatives en terminologia que té un traductor van molt més enllà. Vegem, per exemple, algunes situacions de traducció que només poden ser resoltes satisfactòriament si es posseeix una formació terminològica adequada.

En la traducció de textos jurídics entre llengües amb tradicions jurídiques diferents, la recerca d’equivalents sovint és una tasca complexa. Amb freqüència les unitats terminològiques es refereixen a realitats jurídiques que no tenen un equivalent idèntic en l’altre sistema jurídic. Un exemple d’aquesta situació seria el de la traducció de textos jurídics en la combinació lingüística anglès-català o anglès-castellà. El common law o sistema jurídic propi dels països anglosaxons, que es basa fonamentalment en la jurisprudència, és molt diferent de la tradició jurídica pròpia d’estats com l’espanyol, basada en el dret romà i de caràcter legalista. Amb freqüència, doncs, el traductor es troba amb termes anglesos que no tenen un equivalent ple en el llenguatge jurídic català o castellà. I més d’una vegada la consulta dels recursos especialitzats per trobar un equivalent adequat (diccionaris, vocabularis, bases de dades, webs institucionals de consulta…) resulta infructuosa o insuficient. És llavors quan la recerca terminològica puntual, duta a terme amb rigor metodològic, ens pot conduir a l’elaboració d’una proposta d’equivalent fonamentada i adequada.

Una altra situació de traducció que requereix un treball terminològic fonamentat és el de la traducció entre llengües que conviuen territorialment, com la que és dóna en la combinació lingüística castellà > català dins l’Estat espanyol. En aquesta situació l’objectiu de la traducció no és la intercomprensió sinó contribuir a la normalització de la llengua minoritzada. El paper del traductor aquí és fonamental perquè amb les seves traduccions està ajudant a fixar un model de llengua adequat. Cal, per tant, que sigui conscient de la seva responsabilitat en la fixació dels equivalents adequats i que preservi tant com pugui la llengua d’arribada de les interferències constants de la llengua majoritària. També aquí, doncs, és fonamental que pugui dur a terme una recerca terminològica puntual fonamentada.

Seguint la tradició quebequesa, el TERMCAT descriu molt bé el mètode de la recerca terminològica puntual, “que es proposa fixar les formes lingüístiques més adequades per als nous termes que sorgeixen en els àmbits especialitzats, amb la voluntat que aquestes formes s’incorporin harmònicament en el sistema lingüístic i permetin el desenvolupament en català de la ciència, de la tècnica i de la investigació capdavantera en qualsevol àrea del coneixement” (p. 2). Els dossiers de normalització recollits en aquesta publicació ens permeten veure exemples de diferents tipus de recerques terminològiques puntuals dutes a terme pel TERMCAT, que pretenen resoldre diferents casos: evitar una forma manllevada o un calc, evitar variacions gràfiques o denominatives, etc.

En definitiva, la formació en terminologia és clau per assegurar una bona traducció, sobretot quan ens situem en l’àmbit especialitzat, en què cal que el traductor tingui una bona competència metodològica en terminologia, competència que, en paraules de Cabré, consisteix en la sistematització i presentació del treball terminològic seguint un sèrie de principis. Per aquest motiu, actualment, la majoria de programes universitaris de formació en traducció inclouen en els seus plans d’estudis assignatures de terminologia, que garanteixen que els seus estudiants adquiriran les destreses i competències necessàries per traduir adequadament textos especialitzats.

Ona Domènech

Ona Domènech

Ona Domènech és doctora en Lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (UPF, 2006), i màster en Lingüística Aplicada (1993) i llicenciada en Filologia Catalana (1990) per la Universitat de Barcelona (UB). Professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és membre del grup de recerca consolidat IULATERM de la UPF. Té una àmplia experiència en el camp de l'assessorament lingüístic (com a correctora i traductora), així com en la docència i la recerca en els àmbits de la traducció jurídica, els llenguatges especialitzats, la terminologia i la neologia. Actualmentés directora acadèmica del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
Ona Domènech

About Ona Domènech

Ona Domènech és doctora en Lingüística per la Universitat Pompeu Fabra (UPF, 2006), i màster en Lingüística Aplicada (1993) i llicenciada en Filologia Catalana (1990) per la Universitat de Barcelona (UB). Professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és membre del grup de recerca consolidat IULATERM de la UPF. Té una àmplia experiència en el camp de l'assessorament lingüístic (com a correctora i traductora), així com en la docència i la recerca en els àmbits de la traducció jurídica, els llenguatges especialitzats, la terminologia i la neologia. Actualment és directora acadèmica del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.
This entry was posted in Catalan, Spanish, Translation, Word reference. Bookmark the permalink.

Please respond to this Tradiling post.