Rashomon i altres contes

Ryūnosuke Akutagawa

És una bona notícia que cada cop sigui menys notícia la publicació d’una traducció al català o al castellà d’una obra de literatura japonesa. En els darrers anys ha augmentat sensiblement el volum de traduccions del xinès i, especialment, del japonès–per bé que tampoc no era gaire difícil: partíem, pràcticament, de zero. El cas és que, a l’estela d’un autor de marca global com Haruki Murakami i amb l’empenta d’algun Premi Nobel que altre, les editorials s’han atrevit a donar-nos a conèixer un ventall d’autors que deixen entreveure una gran riquesa literària i cultural. I, de mica en mica, es va construint un conjunt de lectors fidel (o un nínxol de mercat interessant) al voltant d’aquestes literatures.

La darrera aportació és Rashomon i altres contes de l’escriptor japonès Ryūnosuke Akutagawa (1892-1927), traduït per Albert Nolla. L’obra va guanyar el Premi Jaume Vidal Alcover de Traducció 2008 i ara l’ha publicat Edicions de 1984. Akutagawa és conegut per ser l’autor de “Rashomon”, el relat que va inspirar la pel·lícula homònima d’Akira Kurosawa, tot i que el film també adopta l’estructura i els personatges del conte “Dins un bosquet de bambú”. Totes dues peces estan incloses en un recull heterogeni que mostra la gran varietat d’estils, temàtiques i experiments que va conrear el mestre japonès al llarg de la seva curta trajectòria. Tots els relats, però, contenen una inquietud latent que destil·la desitjos, pulsions, turments i maniobres psicològiques–algunes de les quals, en clau autobiogràfica:

Així, doncs, tot i haver nascut en aquesta època moderna, sóc incapaç de fer res que tingui sentit. Dia i nit, no faig sinó menar una vida somiosa i sense rumb, esperant només que s’esdevingui algun succés misteriós. Igual que en Wei Sheng, que es va passar tot un vespre plantat sota aquell pont esperant una amant que no va arribar mai.

Aviat també tindrem més bones notícies: ens arribarà L’amor a la ciutat vençuda de l’escriptora xinesa Eileen Chang (o Zhang Ailing, 1920-1995) que Club Editor publicarà en català i Asteroide en castellà. S’ha de celebrar especialment que les editorials “generalistes” incorporin de manera natural autors xinesos o japonesos al catàleg, com han fet, per exemple, Edicions de 1984 (Akutagawa, Oe, Basho, Lu Xun), Club Editor (Chang), Viena (Ba Jin, Tanizaki, Kawabata), Adesiara (Mori) o Males Herbes (Yu Hua).

Tot i que cada cop costa més trobar autors canònics que encara romanguin inèdits en català o castellà, cal trobar vies per consolidar aquestes literatures a casa nostra. La presència d’autors en llengua xinesa o japonesa als catàlegs generalistes hauria de conviure amb les propostes d’editorials com Satori o les de col·leccions especialitzades com la d’Edicions Bellaterra. Hi ha feina per fer i hi ha traductors per fer-la. D’aquí a l’Àsia Oriental encara tenim camp per córrer.

Carles Prado

Carles Prado

Doctor en Asian Languages and Cultures (University of California, Los Angeles), Doctor en Traducció i Estudis Interculturals (Universitat Autònoma de Barcelona), MA en Contemporary Chinese Cultural Studies (University of Westminster) i Llicenciat en Traducció i Interpretació (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment sóc professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.
Carles Prado

Latest posts by Carles Prado (see all)

About Carles Prado

Doctor en Asian Languages and Cultures (University of California, Los Angeles), Doctor en Traducció i Estudis Interculturals (Universitat Autònoma de Barcelona), MA en Contemporary Chinese Cultural Studies (University of Westminster) i Llicenciat en Traducció i Interpretació (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment sóc professor agregat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.
This entry was posted in Culture, New books, Profession. Bookmark the permalink.