El català, mare de totes les llengües

Del mateix Artur Cuyàs i Armengol (1845-1925) del qual vam donar a conèixer el poema titulat “La llengua anglesa”, publicat a la revista La Llumanera de Nova York (1874-1881), reproduïm ara un article, publicat al número 30 de la mateixa revista (octubre de 1877), que, per si calgués, palesa alhora l’enginy i els coneixements lingüístics de l’autor. Per facilitar-ne la lectura, n’hem modernitzat l’ortografia.

[…]
Això vol dir que lo català és la llengua d’on han rajat totes les altres, mortes i vives, velles i novelles, hagudes i per haver. Probablement lo català era la llengua que parlaven Noè i sa família dins de l’arca, i la portà a Espanya en Japet, o Jafet, segons diuen altres que es deia. […]. En la impossibilitat de donar-les totes, citarem unes quantes arrels del idiomes principals. Ja fa algun temps, lo calendari català Lo Xanguet, que es publicà a Barcelona, ne cità unes quantes en demostració d’aquesta teoria; nosaltres, després d’haver escorcollat sis o set biblioteques i manifassejat set o vuit mil llibres i de socarrimar-nos les celles i les pestanyes estudiant aquesta qüestió, ens hem posat en aptitud de continuar el catàleg, fent així un gran servei a la filologia universal. La posteritat ens farà justícia.

ARRELS DEL SÀNSCRIT
Com que ha de rajar, faci-me-la barata.
La madrastra i sa mare s’han escrit que l’ase brama.

ARÀBIC

Hala!, baliga-balaga; vés a cabdellar fil fi.
Fica-li el bacallà pels llavis amb un filaberquí.
Setze agutzils s’han emmetzinat amb brots d’atzavares.

FRANCÈS

Amb fang del carrer m’ha embrutat lo cotó.
Ja ve el marxant. Comprem pa?
Qui té fam de moixernons?
Com m’encisa la verdor del julivert!
Bon jornal fa de bon suar.
Què és que sé que sap tothom?

ITALIÀ
En Celdoni fa un tiberi de vi xarel•lo amb carquinyoli i mustatxoni.
Aquest rajolí d’allioli m’ha deixat la boca eixuta.
Passi, passi, xitxarel•lo: faci moixoni i camini.

ANGLÈS
No es moquin ni es toquin.
Carat, quin rot!
Que duia fil o beta?
Sant Roc m’assista! L’oncle broda a la moda.
Quin agregat de gats som!
Lo got dem-lo al xicot que s’ha cruspit lo torró, perquè no xerri.
Aquest albercoc té un cuc verinós.
Mai cap gec me fa sacsons.

GREC
Lo gos s’esgarrifa de tocar l’os calent.
Que ètica està la Tona!
A ca l’Hipòlit no hi ha que anar-hi.
Aquest estúpid ha escopit en un tupí que està tupit.

LLATÍ
Te demano estam i em surts amb corda.
Si no m’aturo perdo l’oremus.
Qui sona paga multa.
Que és bo escumar vi amb espàtula?
D’anar amb los nuvis a l’òmnibus quasi bé l’àvia sua.

PORTUGUÈS
Tingau la festa en pau.
A peresa no em guanyau.
Dos reis van anar a sarau.

SIRÍAC
En Fabra té una cabra sobre cada arbre.

EGIPCI
No remeni, tafaner; si no, el faré anar d’oros.
Tot lo meu se’n va en misses o ciris.

Noia, la perruca us cau. Ajudeu-me-la a collir, si us plau.

Amb xerigot los nois m’esquitxen.

ALEMANY
Jo et flic! Que flocs que du!
És que s’ha fet un gros trenc al nas amb un catúfol esberlat de la cisterna.
Volen cigrons o espinacs? Ja vol préssecs grocs?
Lo mal de fetge engreixa el metge.

TURC
Si és tova costa calés.
Dins del cove hi ha caragolets molt cars.

RUS
Un ruc xic dels de Garraf s’ha fet un tip de garrofes.
La garrafa de xarop s’ha aixafat amb lo trepig.
Aquesta escarxofa fa tuf d’aiguanaf!

POLONÈS
No s’engresqui i no m’ho esquinci.
Vingui aquí a jugar a la brisca.
Si té basca que es busqui qui el refresqui.
No es trenqui la closca quan rellisqui.

INDI ASIÀTIC
No tinga por: l’enciam ja està amanit.
Estic pensant de quan ençà s’han esquinçat los cinc-cents sacs.

XINÈS
Com tinc tanta sang, a les cinc tinc son.
En quin tinter té tinta Anton?

(Hem citat ja les arrels de les llengües d’Àsia i Europa, però anem a demostrar que les índies d’Amèrica i los numerosos dialectes de les tribus de l’Àfrica també són descendents del català.)

INDI ASTECA
Està feta l’escala?
Guaiti-la; porti-l’hi, cuiti!
Quan en Quico xiula, la Tecla xiscla.
Lo vailet del botxí cala piules.
Esbotzi-li el queixal xic a la mula.

ARRELS DELS DIALECTES D’ÀFRICA
Uni, dori, teri, cuteri, mata la veri, viri viron.
Plou,plou, caraguina, caragol.
A pi xic escala no cal, si cal dur-l’hi.
Fum, fum, xemeneia amunt.
Setze jutges mengen fetge d’un penjat.
Virolet sant Pere, virolet sant Pau.
Escarabat, bum, bum, posa-hi oli, posa-hi oli.
Pim, pam, conillam, de la terra de l’aram.
Nyigo, nyigo, nyigo, calces de paper.
Kikiriki, on vas, on vas? Kikiriki, a vora mar.

GALLEC
Ai, nyinyo del meu carinyo, mira que el morro t’espinyo.

BASC
Arri, vagarra, no me la carreguis! M’has arrencat la cua de la grua.

(I no són les llengües solsament les que han fet del català l’arsenal de les seves paraules. Fins les ciències, esgarrifin-se, fins les ciències! La medicina, sobretot, aficionada a buscar les millors arrels, ha trobat en el català les del seu tecnicisme especial. O, si no, vegin:

TECNICISME MÈDIC
Quan l’esbronquis, no t’irritis ni t’excitis.
Si molt raja quan el tastis, celebro que no t’enfitis.