Anna Torrents
Anna Torrents és de la promoció 2003 – 2008 del Grau en Traducció i Interpretació de la UVic. Li passem la paraula:
Em vaig instal·lar a Viena tres mesos després d’acabar la carrera de Traducció. En principi, només es tractava d’una estada de 3 mesos per fer unes pràctiques d’interpretació a l’ONU, però, per casualitats de la vida, se’m va oferir un contracte de traducció. Després vaig aconseguir un segon contracte, després un tercer, i així successivament. Són contractes molt curts, d’un a tres mesos, però tot és experiència i currículum. A banda de les Nacions Unides, vaig decidir a finals del 2012 emprendre el meu petit negoci com a traductora i correctora. Em vaig anar espavilant per solucionar temes burocràtics i legals, he seguit formant-me per anar ampliant coneixements i especialitzacions, he aconseguit crear la meva pròpia web The Translation Corner i fer-me un petit forat al mercat de la traducció.
12
El camí no és fàcil, però és qüestió de perseverança i motivació. Amb la UVic vaig descobrir una feina que m’agrada i que m’ensenya diàriament, em va oferir la base del meu futur professional i, per què no, em va obrir les portes a Viena, una ciutat que em fa sentir com a casa.
A banda de la traducció, ara tinc un projecte entre mans basat en l’ensenyament, destinat als nens, i la integració de les cultures i llengües alemanya i espanyola/llatina. M’agradaria fer un centre lúdic-educatiu infantil. És un centre destinat a nens d’entre 3 i 4 anys fins a 10. M’agradaria partir de la base lúdica com a mètode d’ensenyament ja que la professió del nen és jugar. La idea és que el nen aprengui des de llengua, cultura general, manualitats, música, teatre, geografia, matemàtiques, ball, gastronomia, etc., però evitant el mètode d’ensenyament clàssic. El nen hauria de jugar, interaccionar, experimentar, crear, esbargir-se, provar, en definitiva, créixer. L’altre punt fort del projecte és la integració. M’agradaria centrar-me en les llengües i cultures espanyola/llatinoamericana i alemanya/austríaca. Els nens serien aleshores alumnes i professors, tindrien oportunitat de no allunyar-se del seu entorn més pròxim i a la vegada de conèixer-ne un de nou. Als nouvinguts els ajudaria a integrar-se i conèixer la llengua i cultura, i als d’aquí els ajudaria a obrir fronteres, conèixer altres països que els són de gran interès. La base de tota aquesta integració és que sigui sobretot lúdica. El projecte es troba tot just en la fase inicial. S’han de tenir molts factors en compte abans de llançar-se en un negoci d’aquestes condicions, però, com en la traducció, s’ha d’intentar si hi creus.
Als estudiants que estan a punt d’acabar, els animo a que, si realment els apassiona traduir, que ho facin. Que llegeixin articles i blocs de traducció, que es registrin a associacions, que facin pràctiques a empreses o a ONG, que s’especialitzin i no deixin de fer-ho. Quan acabem la carrera ens falta molt per aprendre i hi ha coses que només s’aprenen al món laboral; ens sentim inexistents enmig de tots els professionals de la llengua i la traducció, la inseguretat, els dubtes, la por, la inexperiència, etc. s’apoderen de nosaltres i més d’un cop penses si has escollit el bon camí, però un dia t’arriba la primera oportunitat i la satisfacció i l’alegria guanyen terreny quan reps els bons comentaris del client. Ningú ens va dir que fos fàcil, i no ho és, però s’ha d’intentar si realment ho vols fer.
- Cognición, lenguas y demás. En conversación con Ricardo Muñoz - 19.05.2023
- The Invention of Tradition - 20.04.2023
- Una entrevista amb ChatGPT - 06.04.2023
