Acabo de llegir a l’edició del diari Ara d’avui les següents línies, en relació amb l’escàndol Emarsa (una empresa pública de gestió de residus a València):
Una de les coses que més estupor ha provocat després de 50 hores de declaració de l’exgerent d’Emarsa, Esteban Cuesta, davant el jutge que porta el cas és la contractació de vuit presumptes traductores de nacionalitat romanesa a qui es pagaven les despeses i s’allotjava en hotels en què compartien estada amb algun dels responsables de l’entitat.
Malgrat el que pugui semblar, Cuesta va explicar al jutge que elles feien treballs de traducció en visites que empresaris romanesos feien per tancar negocis amb directius d’Emarsa.
Fa falta alguna precisió, evidentment. Suposem que l’atabalat exgerent feia referència realment a unes intèrprets, no pas a unes traductores. Es tracta d’una confusió freqüent. Molta gent no sap la diferència.
Pel que fa al fet de tenir pagada la nit d’hotel, només puc dir “Chapeau!”. Tant de bó es paguéssin les nits d’hotel de tots els intèrprets professionals.
Ai! Aquestes romaneses!
- Open expert conversations 2024 - 06.03.2024
- Word of the year 2023 - 22.12.2023
- Translation in the era of artificial intelligence - 11.12.2023
