Premis de la Fundació Ramon Llull 2016: sociolingüística, traducció literària i art al carrer

Aquest mes de novembre s’han lliurat a Ordino, Andorra, els premis Ramon Llull 2016. En aquesta 26a edició s’ha premiat amb el premi Internacional Ramon Llull l’antropòloga lingüística nord-americana Kathryn Woolard. D’altra banda, la filòloga, traductora i llibretera alemanya Kirsten Brandt ha estat reconeguda amb el Premi Ramon Llull de Traducció Literària. Finalment, Alfred Konijnenbelt, periodista holandès i director del festival d’arts de carrer, Spoffin Festival, va ser també premiat amb el guardó de Promoció de la Creació Catalana.

El premi Internacional Ramon Ramon Llull és una iniciativa conjunta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i l’Institut Ramon Llull. El premi té per objectiu reconèixer persones de fora del domini lingüístic català que sobresurten tant pel seu coneixement com per la difusió de la llengua i la cultura catalana. Aquest guardó l’han rebut des de 1984 reconeguts estudiosos de la llengua i la cultura catalanes com ara Alan Yates, Tilbert Stegmann o entitats com la North American Catalan Society.

Kristren Brandt ha rebut el premi a la millor traducció literària per la seva traducció a l’alemany d’Incerta glòria de Joan Sales (2015). Aquest premi té com a objectiu reconèixer la millor traducció a una altra llengua d’una obra de literatura catalana publicada l’any anterior. Brandt també és traductora a l’alemany de llibres com de Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, i Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, a més de textos de Josep Pla, Carme Riera, Pere Calders o Baltasar Porcel. Després de la recepció del premi Kristen Brandt deia que la feina del traductor és normalment de fer d’intermediaris, la seva feina és invisible i si es nota que el traductor és allà és que la feina no està ben feta. Els traductors però depenen sempre de les obres que tradueixen i de la seva qualitat.

Kathryn Woolard ha estat reconeguda per la seva recerca sociolingüística del català i en concret dels seus estudis sobre ideologies i identitats lingüístiques a Barcelona durant més de 30 anys. En els seus estudis longitudinals que va iniciar a finals dels 70, Woolard ha vist com la llengua catalana manté el seu prestigi entre la població que no la té com a llengua inicial tot i ser una llengua minoritzada. La idea principal de la seva darrera obra “Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia” (Oxford University Press, 2016) és que l’autoritat lingüística del català ja no està basada principalment en la idea d’autenticitat, concretada en conceptes com el de llengua pròpia, tal com passava en els anys de recuperació de l’autonomia política. Tanmateix la ideologia de l’anonimat, la que propugna una llengua de “ningú” tampoc no no és alternativa. D’altra banda parla d’un cosmopolitanisme arrelat i de la “identitat projecte”, del que ja parlava Manuel Castells, és a dir l’autenticitat entesa com a un projecte a construir: no importa d’on vens sinó on vas.

Esta entrada fue publicada en Catalan, Culture. Guarda el enlace permanente.