Quin és l’error? Solució i comentari

Un logo ampliat en format jpg (amb la difuminació característica d’aquest format)

Segons Parleu bé el català (II. Normes pràctiques) de Manuel Casanoves (Editorial Claret, 1980), pp. 228 i 229, les vuit frases de l’enigma plantejat el passat 18 de març són totes correctes. Casanoves precisa que una excepció a aquesta sèrie és “Déu n’hi do!”, que s’admet al costat de “Déu li’n do!”, que resultaria més regular.

Sí que hi ha un error (o més aviat dos) en la número 6, “Tant se’ls en dóna!”, però no per l’expressió lingüística. El problema és el format de la imatge.

Aquesta imatge té dos defectes evidents:

  1. El text es veu difuminat.
  2. Hi ha poc contrast entre el color de la lletra i el color del fons.

Qualsevol d’aquests dos errors hauria de ser suficient per descartar la imatge en un entorn de producció web. Considerem els defectes per parts.

Per què el text es veu difuminat?

La meitat d’una altra imatge de la sèrie, amb anti-aliàsing de contorns suaus, però sense difuminació (ampliada)

Només podem especular sobre aquest fet, però, com que es tracta d’un error força freqüent a la xarxa, la causa és probablement la mateixa en tots els casos.

El problema és haver guardat i publicat la imatge en format jpg, un sistema comprimit que difumina les vores dels colors plans. El format jpg està pensat per a les fotografies naturals, on aquesta pèrdua de qualitat no es nota.

Entrant en més detall:

    • Les fotografies d’alta resolució ocupen més memòria i, per tant, són lentes de carregar a internet (en funció de la velocitat de connexió).
    • Les imatges dissenyades amb ordinador poden ser de dos tipus principals:
      • La meitat de la imatge errònia (ampliada)

        píxel per píxel: la imatge és una sèrie de punts
      • corbes i línies calculades: la imatge està formada per una combinació de formes matemàtiques (corbes Bézier) que s’anomenen gràfics vectorials. Els gràfics vectorials tenen l’avantatge que poden ser fitxers petits i canviar la mida perfectament a la pantalla. Les lletres en pantalla sovint són gràfics vectorials. No importa la mida de les lletres: mai es veuen pixelades, es tornen a crear-se amb més detall a cada mida més gran.
    • Com que les imatges d’alta resolució ocupen molta memòria, sovint es fan servir versions comprimides de les imatges originals. Hi ha diversos formats d’imatge comprimits.
    • Les imatges JPEG / JPG es comprimeixen mitjançant un procediment que desdibuixa la imatge a les fronteres dels colors. Quan la imatge és d’una escena natural, l’observador no nota la pèrdua de qualitat, si la degradació no és excessiva. (És com veure figures naturals als núvols.) Per a les imatges jpg que he posat a continuació, la compressió és cada vegada més gran.
Osama 19,0 kB

Osama 19,0 kB

Osama 4,6 kB

Osama 4,6 kB

Osama 1,4 kB

Osama 1,4 kB

  • La segona imatge és quatre vegades més petita que la primera però es veu gairebé igual. Només a la tercera imatge, que és unes 13 vegades més petita, es nota fàcilment la manca de detall.
  • Però si contemplem aquestes imatges amb els ulls gairebé tancats, semblen iguals.
  • Pel que fa a altres formats web d’imatges, el format GIF comprimeix imatges bàsicament per la reducció de la quantitat de colors. El GIF és un bon format per a gràfics de colors sòlids.
  • Un altre format comprimit d’imatges molt utilitzat és PNG. PNG serveix per a tot tipus d’imatge web. (En cas de dubtes, feu servir el format png!)

Tornant a la imatge original de “Tant se’ls en dóna”, es veu malament perquè probablement s’ha exportat des de la imatge original (des de PhotoShop, Illustrator, GIMP o el programa d’edició que sigui) en format JPG, que no és l’adequat per a aquest tipus d’imatge. El JPG sol ser l’opció predeterminada per a l’exportació d’imatges i, per tant, cal prestar atenció a aquesta configuració.

S’utilitzen formats comprimits d’imatge a la xarxa, juntament amb altres tècniques com ara la memòria caché, per reduir el temps de càrrega de la pàgina i obtenir una sensació d’immediatesa. És la mateixa idea de l’ús d’MP3 i altres formats comprimits de so.

Kevin Costner i George Dzundza. No Way Out (Orion Pictures)

Un problema relacionat amb la compressió d’imatges és que, una vegada que es perd la qualitat d’imatge mitjançant l’ús d’un format comprimit, aquesta qualitat no es pot recuperar a partir de la imatge comprimida. La recuperació de definició a les imatges borroses es pot provar amb sistemes d’intel·ligència artificial. Però, actualment, és més aviat un tema de ciència ficció. No podem obtenir una imatge nítida des d’una imatge borrosa.

A la pel·lícula de 1987 Sense sortida (No Way Out), una part important de la trama gira entorn d’aquesta idea d’intentar afegir definició a una imatge de mala qualitat del principal sospitós.

Com podem saber el contrast d’una imatge?

El contrast entre primer pla i fons afecta la llegibilitat dels textos. Treballar amb un contrast suficient és un requisit d’accesibilitat, o sigui, un factor de disseny universal. El World Wide Web Consortium (W3C) és la principal organització internacional que estableix els estàndards aplicables a aquesta xarxa. Segons les seves recomanacions,

Web pages should also have a minimum contrast by default: a contrast ratio of at least 4.5:1 for normal-size text.

Amb diverses eines, podem comprovar el contrast dels colors que hem escollit i, si cal, procedir a canviar la nostra selecció. Fent servir el Color Contrast Checker de WebAIM, hem comprovat que el contrast entre els colors negre i blau de la imatge número 6 és 2,99:1.

Color Contrast Checker (WebAIM)

És a dir, els colors de la lletra i del fons són massa semblants i dificulten la lectura. S’hauria de canviar aquesta combinació.

Conclusions

Si vas experimentar alguna dificultat a l’hora de llegir la imatge número 6, no va ser problema de la pantalla, tampoc del projector. No va ser la teva mala vista. És que ja estaves donant amb la solució.

Arribats i arribades a aquest punt, segurament estarem d’acord que el fet que la imatge és inadequada per dues raons diferents vol dir que no hi ha dubte pel que fa a la resposta a l’enigma.

Tanmateix, demanem disculpes si has pensat que aquest enigma tractava el tema de l’ús correcte dels pronoms en català. Era una maniobra de distracció, és clar!

Richard Samson

Richard Samson

I’m a teacher living in Osona, Spain. I'm into tennis, dogs, and chickens. I’m also interested in translation and Moodle (well, digital tools for teaching, in general).
Richard Samson

Latest posts by Richard Samson (see all)

Richard Samson

About Richard Samson

I’m a teacher living in Osona, Spain. I'm into tennis, dogs, and chickens. I’m also interested in translation and Moodle (well, digital tools for teaching, in general).
This entry was posted in Catalan, Computing tools, Fun. Bookmark the permalink.