Spain is different

o la impossibilitat de publicar la primera traducció catalana de l’Ulisses de Joyce

Vidal Jové als anys 70

Vidal Jové als anys 70

L’any en què Manuel Fraga va establir la Llei de Premsa i impremta, el 1966, el manresà instal·lat a Madrid Joan Francesc Vidal Jové (Manresa 1899-Newcastle 1978) va dur a terme una empresa insòlita: la primera traducció completa de l’Ulisses de James Joyce realitzada a l’Estat espanyol. Sorprenentment, es tracta d’una traducció al català exempta d’autocensura i que, tot i realitzar-se en només set mesos de coll, i a partir de la traducció francesa que va fer Auguste Morel el 1929 (amb l’ajut de Stuart Gilbert i supervisió de Valery Larbaud i del mateix Joyce), presenta una excel·lent qualitat literària. La traducció, que havia d’aparèixer al segell La Renaixença de l’editorial barcelonina d’Alfredo Herrero Romero, AHR, malgrat obtenir el vistiplau de la censura el 15 de març de 1967, mai no va veure la llum i va romandre oblidada durant decennis a les lleixes del Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares.

D’ençà que el 2006 va descobrir-la el catedràtic de la Universidad de Alcalá de Henares, Alberto Lázaro, han anat apareixent diferents estudis a l’entorn de la traducció i, sobretot, hem intentat publicar la versió vidaliana de la novel·la, atès que l’u de gener de 2012 les obres de Joyce (traspassat el 1941) van entrar en domini públic. L’any 2015 semblava que, finalment, l’escenari era del tot propici per a la seva publicació: teníem la transcripció realitzada, el text joycià en domini públic, i ja comptàvem amb la generosa cessió dels drets de traducció per part de la filla de Vidal, Assumpció Cheyne, l’aixopluc del Grup d’Estudi de Traducció Catalana Contemporània i el compromís editorial de Punctum. Tanmateix, des del servei jurídic de la UOC ens van advertir que, malgrat diverses informacions aparegudes a la premsa, la singularitat proteccionista de la legislació espanyola quant a drets d’autor significava que Joyce no estaria en domini públic a l’Estat espanyol fins deu anys més tard que a la resta d’Europa (vegeu, per exemple, la retirada de traduccions de Chesterton publicades per una editorial espanyola). Així, al portal de la International James Joyce Foundation s’indica el següent:

European Union, United Kingdom, Republic of Ireland

All editions of Joyce’s works published during his lifetime are in the public domain in these countries. An exception appears to be Spain, which has a copyright term of the author’s life plus 80 years. Joyce’s lifetime-published works will remain in copyright there until the end of 2021.

Quan des dels serveis jurídics de la UOC es va contactar amb la Fundació per mirar de gestionar la publicació de la traducció de Vidal Jové se’ns va indicar que no s’autoritzava, atès que ja existia la traducció de Joaquim Mallafrè de 1981 –que gaudeix encara avui d’un merescudíssim prestigi. Per tant, fins a l’u de gener de 2022 la primera traducció de l’Ulisses realitzada a Espanya no podrà veure la llum. Tanmateix, ens acollim al dret de citació per fer-vos arribar un tast del text de Vidal Jové, extret del darrer capítol de la novel·la:

és magnífic pels homes tot el plaer que poden sentir amb el cos d’una dona nosaltres som tan rodonetes i tan blanques per ells sempre he desitjat d’ésser un home jo també per variar només que per provar-ho amb aquesta cosa que se’ls posa tan inflada damunt teu i tan dura i que al mateix temps és tan flonja quan la toques a l’oncle Canut el té llargarut sentí que cantussejava la quitxalla al passar la cantonada de Marrowbone Lane pelut el tenia la tia Maria tot perquè era fosc i sabien que passava una noia ni em varen fer tornar vermella i a més per què m’hi tornaria si no hi ha res més natural i l’oncle Canut fica el llargarut dintre del pelut de la tia Maria i etcètera i al final resulta que algú posa el mànec a una escombra ben típic dels homes poden triar i prendre el que els agrada una dona casada o una vídua alegre o una joveneta

Els joyceans catalans, particularment els qui llegeixen el novel·lista irlandès a clubs de lectura, a sessions joyceanes de diverses llibreries o celebren el Bloomsday (Ateneu Barcelonès, Casa de la Paraula, Què llegeixes?, NoLlegiu), hauran de tenir paciència, doncs, i esperar uns quants anys encara per poder llegir la traducció completa de l’Ulisses de Joan Francesc Vidal Jové.

Latest posts by Teresa Iribarren (see all)
This entry was posted in Catalan, Culture, English. Bookmark the permalink.