Surt el Diccionari de la traducció catalana

Amb la intenció de contribuir a estudiar la història de la traducció en llengua catalana, el Diccionari de la traducció catalana compila per primera vegada els traductors i les traductores més rellevants de tots els temps fins als nascuts el 1950, que han traduït de qualsevol llengua al català. Pilar Godayol (UVic) i Montserrat Bacardí en són les editores.

El diccionari conté un miler d’entrades que s’estructuren de la manera següent: dades biogràfiques del traductor, presentació i valoració de les traduccions i bibliografia completa de les obres traslladades al català (bibliografia primària) i dels estudis que han suscitat (bibliografia secundària o crítica). L’obra inclou tres índexs, un de traductors, un altre d’autors traduïts i un tercer d’obres traduïdes, des dels quals es remet a les entrades del cos del diccionari. Així, els lectors disposen d’un catàleg sistematitzat de les versions al català i d’un canemàs de la història de la traducció en llengua catalana.

En l’elaboració de l’obra, hi intervenen especialistes en l’època i en els autors concrets, de totes les universitats catalanes, especialment de les àrees de filologia i de traducció. Cada article, per tant, el signa un estudiós del tema.

En el mercat català no hi ha cap tipus de llibre semblant (i, en general, molt pocs en poques llengües). Els que més s’hi acosten són els diccionaris de literatura: avui dia podem trobar el Diccionari 62 de la literatura catalana (2000), d’Edicions 62, i el Diccionari de la literatura catalana (2008), d’Enciclopèdia Catalana. En el mercat espanyol tampoc no hi ha cap diccionari d’aquestes característiques. Únicament s’ha publicat un Diccionario de traductores (1992, exhaurit) editat per Esther Benítez, que recull la bibliografia dels traductors vius, i ara, recentment, un Diccionario histórico de la traducción en España (2009), coordinat per Francisco Lafarga i Luis Pegenaute, de plantejaments molt distints. En el mercat anglosaxó i francòfon existeixen algunes monografies dedicades a la història de la traducció que, d’una manera o altra, recullen nòmines de traductors, com per exemple, el Dictionnaire universel des traducteurs (1991) de Henri van Hoof o l’Encyclopedia of literary translation into English (2000), editada Olive Classe.

Pilar Godayol

About Pilar Godayol

Doctora en Traducció i Interpretació (UAB) i traductora jurada, és catedràtica a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, on imparteix docència al grau de TILA (UVic-UCC, UOC) i dirigeix el grup de recerca consolidat “Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació” (GETLIHC, UVic-UCC). Fa recerca en estudis de gènere, història i teoria de la traducció, i gènere i traducció.
This entry was posted in Catalan. Bookmark the permalink.