Poso en dubte algunes de les accions de les institucions de normativa de la llengua. Com totes les institucions, tenen un enfocament que és bàsicament conservador, de resistència al canvi. I molts cops l’únic que fan és posar pals a la roda.
El passat més de febrer, després d’anys dient que un “blog” en anglès és un “bloc” en català (quan no un “dip” o una “bitàcola” [més detalls de la mà de Miquel Serrabassa i Mercè Molist]), l’IEC va afirmar, entre altres coses, el que molts sospitàvem des de bon principi, que efectivament és un “blog”, en català també.
En la meva opinió, el que fa molt de mal en aquests casos no és el canvi de criteri. Deuen tenir les seves raons. El que fa mal és ser taxatiu i intolerant amb la formulació alternativa i canviar de criteri de forma meridional d’un dia per l’altre. Sincerament, em recorda a les institucions religioses.
En lloc de tolerar totes dues opcions, “bloc” i “blog”, la primera ara passa sobtadament a ser “incorrecta” i la segona ja és l’única opció bona.
Amb aquests canvis es posen en fora de joc tots els seus seguidors, entre els quals:
- Departament d’Ensenyament de la Generalitat
- Consorci per a la Normalització Lingüística
- Vilaweb
- “Blocs” de la Generalitat de Catalunya
- “Blocs” de l’Institut dels Estudis Catalans (ells mateixos!)
Tots aquests webs actualment tenen adreces que comencen amb la seqüència “https://blocs”. I els textos en sí encara estan farcits de la paraula “bloc”.
El canvi total a “blogs” trigarà un temps i un esforç.
Serà un esforç útil?
(Gràcies a Toni Portell per alertar-me d’aquest tema.)
- Translating for universities - 16.05.2024
- Open expert conversations 2024 - 06.03.2024
- Word of the year 2023 - 22.12.2023
