Al novembre del 2016, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar la nova gramàtica normativa, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). L’obra representa un punt d’inflexió per als professionals de la llengua (professors, traductors, periodistes, etc.), però ens volem centrar especialment en la incidència que té en els professionals de l’assessorament lingüístic.
En primer lloc, cal subratllar que l’anterior referència normativa datava del 1918 (Gramàtica catalana, Pompeu Fabra). És evident que, en els prop de cent anys que separen les dues obres, la llengua ha evolucionat molt i els estudis lingüístics, també. D’altra banda, la que era considerada com la gramàtica normativa i oficial fins a la publicació de la GIEC era una obra especialment breu, de només 135 pàgines. L’objectiu de Fabra en la gramàtica del 1918 era fixar uns principis normatius bàsics, i per això no hi va abordar les grans qüestions de sintaxi que havien de preocupar als lingüistes al llarg d’aquests cent anys, ni altres aspectes que ell mateix no veia prou madurs o consolidats. Per tant, la primera diferència, i la més evident, entre les dues obres és l’extensió, ja que la GIEC és un volum que excedeix les 1.400 pàgines. Continue reading
Andreu Febrer (Vic, 1375 – 1440), poet, soldier, courtier, diplomat and translator, translated La Divina Comèdia into Catalan in the 15th century. Here are his 
Concurso de traducción
