Tradiling

En la càpsula Reptes de la docència de la traducció al segle XXI vam voler centrar-nos en tot moment en respostes a la següent pregunta: estem tenint en compte als estudis universitaris de traducció els canvis que s’estan produint en la professió?

És per això que vam parlar de traducció automàtica, breument de posedició, de la necessitat de formació contínua, de la necessitat de reivindicar la qualitat de la bona feina de la traducció, de la necessitat de continuar reivindicant l’educació dels potencials clients per diferenciar una bona traducció d’una de dolenta, etc. Però també vam apuntar la importància que l’estudiantat sigui conscient que cal conèixer les llengües i les cultures i aprofitar l’oportunitat de reflexionar en el context protegit de la formació sobre les primeres produccions traductològiques. Igualment, es va destacar la importància de conèixer ja des de la formació les potencialitats de la connectivitat per esdevenir una eina de treball i d’aprenentatge col·laboratiu, a fi d’iniciar en el marc dels estudis el coneixement d’aquests recursos inevitables en el món global actual. En aquest context, la doctora Torres va remarcar les desigualtats encara existents en l’accés universal a les eines digitals. Continue reading →