Tradiling

¿Para qué sirve realmente el programa Erasmus+?

Posted on 10.01.2019 by Richard Samson

El programa Erasmus, desde el año 2014 Erasmus+ (en inglés, European Region Action Scheme for the Mobility of University Students), del Espacio Económico Europeo (más Suiza y Turquía), responde a una política importante para estudiantes y docentes de la universidad. Las cifras lo dejan claro. En el curso académico 2013 – 2014, este programa recibió una subvención total de unos 580 millones de euros y participaron en experiencias de intercambio un@s 272.000 estudiantes y 57.000 docentes. (1)

Según la Comisión Europea, la movilidad de estudiantes contribuye a su formación y promueve la adquisición de competencias valoradas por las empresas y la sociedad. Entre otras cosas, se puede aprovechar la experiencia para mejorar en lenguas extranjeras, la capacidad intercultural y las soft skills, como la capacidad de adaptación, la resolución de problemas, el trabajo en equipo, el pensamiento crítico, la tolerancia de la diferencia y la capacidad comunicativa. Un enfoque más estratégico e histórico pone de relieve también el fomento de la ciudadanía y la integración europea. Continue reading →

Posted in Culture, Language learning, Undergraduate studies | Leave a comment

Sororitat

Posted on 01.01.2019 by Richard Samson

El passat 16 de novembre vàrem compartir les primeres seleccions en anglès de paraula de l’any 2018, i avui aprofitem el canvi d’any per fer balanç a les altres llengües de treball de Tradiling.

En el cas català, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans van organitzar la votació que va donar com a guanyadora la paraula sororitat. Les altres paraules més votades van ser, per ordre, èpic -a, demofòbia, sostre de vidre, migrant, microplàstic, criptomoneda, seriòfil, narcopís i pis rusc.

L’IEC avisa solemnament que “Ara, aquesta paraula serà candidata a formar part del Diccionari de la llengua catalana“. Contradiccions de la vida, diria més d’una persona, que la paraula de l’any encara no sigui oficialment ni paraula! I és que en aquest cas ja es fa servir sororitat, i les altres paraules més votades, amb tota naturalitat, sense llicència de l’acadèmia.

Una de les paraules candidates en català va triomfar en versió castellana. Es tracta de microplástico, que va imposar-se, a criteri de la comisió de selecció de la Fundación del Español Urgente (Fundéu BBVA), per davant de descarbonizar, hibridar, mena, los nadie, micromachismo, VAR, sobreturismo, procrastinar, arancel, dataísmo y nacionalpopulismo.

En anglès, anteriorment vàrem comentar les seleccions toxic (Oxford Dictionaries) i single-use (Collins). De les altres autoritats, Macquarie encara no s’ha pronunciat i Merriam-Webster ha triat justice, en base al total de cerques al seu portal web. Probablement la discutida presidència de Donald Trump ha jugat un paper important aquí.

En alemany, la comissió Gesellschaft für deutsche Sprache acaba de triar Heißzeit, que fa referència a l’estiu calent i, més generalment, al canvi climàtic.

I en francès, fa uns mesos, el Festival de Mot va triar femmes (en plural) i métissage com a paraules de l’any 2018.

Aquesta vegada observem una gran disparitat de criteris entre les diferents llengües. A veure quines sorpreses ens depara l’any que avui comença. Bon any!

Posted in Word reference | Leave a comment

Andreu Febrer Translation Prize. Artificial Intelligence

Posted on 17.12.2018 by Xus Ugarte

Artificial Intelligence by Nick Youngson CC BY-SA 3.0 Alpha Stock Images

XXIII Premio de Traducción Andreu Febrer: inteligencia artificial
Desde el año 1996, el departamento de Traducción, Interpretación y Lenguas Aplicadas de la Universidad de Vic – Universidad Central de Cataluña convoca el Premio de Traducción Andreu Febrer a las mejores traducciones al catalán y al español llevadas a cabo por estudiantes de tercer y cuarto curso de cualquier grado universitario del estado español sobre un tema propuesto por el comité organizador.

La fecha límite para participar en el Premio de Traducción Andreu Febrer 2019 es el 23 de abril.

La temática es “Ensayo sobre inteligencia artificial. Máquinas versus humanos”. Podrán presentarse traducciones de textos (completos o fragmentos) que traten el tema de la inteligencia artificial, y más concretamente la relación entre máquinas y humanos desde diversos puntos de vista: ético, filosófico, histórico, económico, médico, lingüístico, tecnológico, etc. La traducción debe ser inédita en la lengua de llegada elegida.

La extensión mínima de los trabajos será de 1.500 palabras y la máxima de 2.500.

Os animamos a participar. ¡Adelante!

Consultad las bases del Premio de Traducción Andreu Febrer 2019.

XXIII Premi de Traducció Andreu Febrer: intel·ligència artificial
Des de l’any 1996, el departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya convoca el Premi de Traducció Andreu Febrer a les millors traduccions al català i a l’espanyol dutes a terme per estudiants de tercer i quart curs de qualsevol grau universitari de l’Estat espanyol sobre un tema proposat pel comitè organitzador.

La data límit per participar al Premi de Traducció Andreu Febrer 2019 és el 23 d’abril.

Enguany, la temàtica és “Assaig sobre intel·ligència artificial. Màquines versus humans”. Podran presentar-se traduccions de textos (complets o fragments) que tractin el tema de la intel·ligència artificial, i més concretament la relació entre màquines i humans des de diversos punts de vista: ètic, filosòfic, històric, econòmic, mèdic, lingüístic, tecnològic, etc. La traducció ha de ser inèdita en la llengua d’arribada escollida.

L’extensió mínima dels treballs serà de 1.500 paraules i la màxima de 2.500.

Us animem a participar-hi. Endavant!

Consulteu les bases del Premi de Traducció Andreu Febrer 2019.

Coautora: Pilar Godayol

Posted in Catalan, Spanish, Undergraduate studies | Leave a comment

A critical period to learn a second language?

Posted on 03.12.2018 by Gisela Granena

Research findings on the critical period may influence educational policy and practice. Over recent years, many Catalan primary schools have lowered the starting age of foreign language learning and start teaching English in early childhood education (1). However, making pedagogical decisions solely on the basis of research on the critical period is problematic. In this article, we take a closer look at the issue.

The hypothesis that there is a critical period in life to learn a language was first proposed by the Canadian neurologists Penfield and Roberts in 1959. The hypothesis was then popularized by the linguist and neurologist Eric H. Lenneberg in his 1967 book “Biological Foundations of Language.” Lenneberg speculated that the critical period hypothesis not only affected first language acquisition, but could also be extended to second language acquisition. According to the critical period hypothesis, language can be acquired only within a critical period, extending from early infancy until puberty. The hypothesis is untestable for first language acquisition because no child can be intentionally deprived of language for experimental purposes. However, documented cases of feral children, victims of severe abuse, neglect and social isolation, such as Victor or Genie, deaf children of hearing parents, and children recovering from aphasia and language disorders lead us to believe that acquisition of a language is guaranteed up to the age of six, but then steadily compromised until puberty. After puberty, acquisition is rare. Some aspects of language will be learned but full mastery will not be achieved. The reason behind the critical period is thought to be of a biological (or maturational) nature and related to neurophysiological changes in the brain that allow, for example, the creation of more complex neural networks early in life (Long, 2007). Continue reading →

Posted in Language learning, Profession | Leave a comment

Traduïr llibres, establir ponts

Posted on 23.11.2018 by Jordi Auseller

Clica a la portada per anar a l’editorial.

Malgrat la crisi del sector editorial, que en els darrers anys ha fet abandonar part de l’edició de llibres de teatre, i desafiant allò que tot sovint es diu: que el teatre és un gènere invisible, l’editorial catalana Comanegra acaba de treure a la llum una nova publicació de la seva col·lecció de textos teatrals “Dramaticles”, coeditada per l’Institut del Teatre de Barcelona. Es tracta de Dramatúrgia alemanya contemporània – Teatre jove, una selecció de quatre peces de teatre adreçades especialment a joves a partir de catorze anys i sorgides de la ploma d’alguns dels autors més significatius de la dramatúrgia alemanya contemporània: Qüestió d’honor [Ehrensache], de Lutz Hübner (2005); Els boscos millors [Die besseren Wälder], de Martin Baltscheit (2010); Cap endins [Was innen geht], d’Anja Hilling (2014) i El regne animal [Das Tierreich], de Jakob Nolte i Michel Decar (2014). Continue reading →