Final de curs

Francesca Bartrina

El final de curs acadèmic és un bon moment per mirar cap endavant i cap enrere. El canvi de rutines ens fa prestar atenció al viatge de la vida i l’escenari canviant. Amb el pas dels anys, acumulo records i trobo a faltar molta gent.

El divendres va fer set anys de la mort de Francesca Bartrina.  Personalment, he marcat l’anniversari tot reeditant una traducció d’una poesia de Christina Rossetti. És tot un atreviment traduir poesia cap a una llengua estrangera però l’ocasió ho mereix. Rossetti va morir de càncer de pit, com la Francesca.


Remember me when I am gone away,
Gone far away into the silent land;
When you can no more hold me by the hand,
Nor I half turn to go yet turning stay.
Remember me when no more day by day
You tell me of our future that you plann’d:
Only remember me; you understand
It will be late to counsel then or pray.
Yet if you should forget me for a while
And afterwards remember, do not grieve:
For if the darkness and corruption leave
A vestige of the thoughts that once I had,
Better by far you should forget and smile
Than that you should remember and be sad.

Christina Rossetti


Recorda’m quan ja no hi sigui
Quan hagi anat cap al silenci llunyà
I ja no em puguis agafar la mà,
Ni jo, amb gest d’anar, em detingui.
Recorda’m quan dia i nit
El futur ja no em puguis explicar
Tan sols recorda’m, és clar
Serà massa tard per compartir.
Però si m’oblidessis un moment
I després em recordessis, no lamentis.
Tot i el temps i la foscor, amb que mantinguis
Algun dels pensaments que abans tenia,
Millor és oblidar-me somrient
Que recordar amb malenconia.

Richard Samson


Continue reading

Posted in Anniversaries | Leave a comment

Las cañas de Díaz Ayuso

Isabel Díaz Ayuso, a la derecha, tomando una caña en un bar de Madrid en octubre de 2020.
FB

Los resultados de las recientes elecciones a la Asamblea de Madrid han sido analizados desde perspectivas muy diversas y se han considerado tanto los aciertos estratégicos de la campaña que ha llevado a la victoria a la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso, como los errores o limitaciones de otras propuestas.

Uno de los factores que explican el éxito del Partido Popular ha sido la comunicación y, específicamente, los mensajes que han llegado al electorado y la manera en que han llegado.

Díaz Ayuso, que se presenta castiza y desacomplejada, lanza mensajes directos y simples, cuestionados por los rivales precisamente por esta simplificación, a la que se ha tildado de populista. Sin embargo, a la vista de los resultados, lo que dijo caló en el electorado y, además, durante la campaña, Ayuso consiguió llevar a los otros candidatos y candidatas a su terreno de debate.

Cabe analizar, por lo tanto, algunos elementos de este discurso político que ha llegado a tanta gente. Continue reading

Posted in Culture, Spanish | Leave a comment

Translation capsules. Online conversations

Josh Goldsmith

Yesterday saw the last in the current series of open online discussions, this time with Josh Goldsmith and Maria Perramon, who had a fascinating exchange about Interpreting and Technology.

What is sonix.ai? Does automatic live transcription work? For all languages? Is remote interpreting here to stay? What’s the biggest obstacle to quality online interpreting? What is sim-consec interpreting? What are tablets good for? What services does techforword offer? These are just a few of the questions that Josh fielded, in his characteristic eloquent, informed style. Thanks, Josh!

As with the previous talks, a lot of people signed up (about 250), rather fewer made it on the day itself (about 75), but if you missed any of these conversations and still want to catch up, you are in luck, because they are available online on this YouTube playlist.

Congratulations to the organisers, Eva Espasa and Caterina Riba, to the hosts and guests, and to the Department of Translation, Interpreting and Applied Languages at UVic-UCC. Thanks also to the supporters, shown below.

We are looking forward to organising further series of talks in the future. Watch this space!

With the support of:

Posted in Digital stuff, Profession | Leave a comment

Hem d’escriure “cribratge”?

Canut el Gran

Canut el Gran (994 – 1035)

Diverses vegades a les pàgines de Tradiling hem tingut ocasió de qüestionar la tasca de les institucions reguladores de la llengua i, en el cas de les llengües que ens ocupen, mereixen una menció especial l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia Española i l’Académie Française. En aquest sentit, no hem pogut esmentar els casos d’anglès i alemany, ja que no existeix cap organisme regulador d’aquestes llengües.

El que subscriu aquest article manté una actitud crítica a la tasca d’aquest tipus d’organismes, ja que intenten, en gran mesura, fixar -és a dir,  resistir al canvi- unes expressions culturals que per naturalesa són vives i canviants. Per a mi, l’esforç de fixar la llengua és massa sovint com provar de parar l’aigua amb les mans. Em fa venir al cap la llegenda del rei Canut (994 – 1035), monarca d’Anglaterra, Dinamarca i Noruega, que va voler demostrar als seus nobles el límit dels seus poders. Parafrasejant la Viquipèdia,

Un dia, el rei va convidar els nobles a la platja a mesura que la marea pujava, i va ordenar que el seu tron fos col·locat en el lloc on les onades avançaven per la sorra. “No estàs subjecte a mi,” va cridar, “Sent que la terra on estic assegut és meva… T’ordeno, per tant, que no t’elevis a la meva terra, ni t’atreveixis a mullar la roba o les extremitats del teu amo.” Sense cap sorpresa, la mar no li va prestar atenció. D’acord amb la versió escrita més antiga de la història, la marea s’aproximava. “Les onades van xopar” irrespectuosament “els peus i la barba del rei”, per la qual cosa va haver de retrocedir per evitar mullar-se. Posteriorment, “Que tothom ho sàpiga,” va cridar mentre es retirava del seu tron i es contemplava els peus mullats, “que el poder dels reis està buit i no té cap valor!”

L’intent de Canut de fer retrocedir les ones del mar, imposant-se a la natura, és una paràbola sobre el perill de l’arrogància, l’estupidesa i el pensament il·lusori.

Cribratge?

En aquest context, proposo comentar un dels últims exemples de la dificultat d’imposar, des de l’autoritat, un criteri filològic poc natural. La paraula que ha cridat la meva atenció és “crib(r)atge”. La qüestió és la segona “r”. Cal escriure-la o no? A continuació, repassem alguns punts de vista. Continue reading

Posted in Catalan, Word reference | Leave a comment

L’espai públic, al carrer i en línia

Roses de Sant Jordi

Roses de Sant Jordi (commons.wikimedia.org)

Bona diada! Escric aquestes línies el 23 d’abril però la publicació de l’article tindrà lloc uns dies més tard.

A Catalunya el 23 d’abril celebrem el dia del llibre i de la rosa, el Dia de Sant Jordi, festa popular i reivindicativa des dels temps de la Renaixença del segle XIX, amb arrels molt més antigues. L’any passat, durant el primer confinament, la festa al carrer es va perdre. Ara, amb mesures més laxes, la gent ha tingut ganes de recuperar la celebració i la tradició. Com no pot ser d’una altra manera, aquesta festa té diversos significats i per a tots els gustos.

Per a la gent, és sobretot una festa popular, un dia especial, el “dia dels enamorats”. Per això, és un dia d’esperances, de petits detalls, de sorpreses i de molt amor. Segurament, és el dia laboral més festiu de tot l’any.

Per al sector editorial és un tipus de Black Friday del paper. Un èxit de vendes el dia de Sant Jordi serà un èxit de vendes de tot l’any. Més recentment, aquest fet ha assolit encara més importància pel canvi d’hàbits de lectura de les persones. En general, ja no comprem llibres com abans. Gran part del que llegim ens arriba als ulls en una pantalla, no pas en paper. Per tant, Sant Jordi és un dia per reivindicar els llibres.

Per al sector de la floristeria és d’importància semblant. Una gran part de les flors tallades que es venen a Catalunya al llarg de l’any es venen el 23 d’abril.  Aquest any es calcula que s’han venut uns 4 milions de roses, un nombre considerable però només la meitat d’un any pre-Covid. Els centres autòctons de producció de roses reclamen la compra de flors de kilòmetre zero, redoblant els motius de celebració i reivindicació.

Altres sectors reclamen una flexibilització i renovació dels costums. Les dones també llegeixen! I els homes també podem ser sentimentals! També hi ha propostes de reescriptura de la llegenda de Sant Jordi per fer-la més inclusiva i respectuosa amb la diversitat. Aquest fet pot ser especialment sensible a les escoles. Continue reading

Posted in Anniversaries, Culture | Leave a comment