User:Alun Williams333 [CC BY-SA 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)]
- àguila, àliga (ocell rapinyaire)
- xicalla, quitxalla (conjunt de nois o noies)
- egua, euga (cavall femella)
- òliba, òbila (ocell rapinyaire nocturn)
(Em corregiran les lectores expertes en llengua catalana…)
En altres ocasions, les dues paraules tenen significats diferents. En aquests casos, es parla de malapropisme, paraula que prové del nom del personatge Mrs. Malaprop (derivat del francès mal à propos), de l’obra de teatre The Rivals, de Sheridan. Es tracta d’una dona que tendeix a substituir paraules per altres amb una semblança fonètica. En anglès, aquest tipus d’error és també conegut amb el nom dogberryism, pel personatge Dogberry, que figura a l’obra de teatre Molt soroll per no res de Shakespeare.
Em va cridar l’atenció fa uns dies l’expressió “va pronunciar un parlarem” (en lloc de parlament, que seria correcte) i pensant en això he redactat aquest breu article. De fet, en aquest cas es tractava d’un text escrit, però els malapropismes espontanis són més característics de la comunicació oral, que flueix de forma més natural i sense corregir.
La fascinació de Tradiling pels errors lingüístics és constant. Recentment, vàrem tenir l’oportunitat de parlar de mondegreens i, en català, vàrem organitzar el concurs Quin és l’error? Algunes línies de recerca psicolingüística s’interessen pels malapropismes, tot esperant que il·luminaran l’estructura mental del lèxic de les persones. Sigui com sigui, el gran nombre d’incidències d’aquest tipus, que esquitxen la conversa humana en totes les llengües naturals, demostra que el nostre sistema verbal de comunicació és, dic jo, perfectament imperfecte i intrigant.
Fa uns anys Vilaweb va organitzar una recollida de malapropismes en català, fent homenatge a l’escriptor Pau Vidal. Serà hora de pensar en nous exemples per actualitzar aquell recull. Espero els vostres comentaris.
Reverse translation refers to translating out of your native language into a foreign language, an activity that many interpreters do but not many professional translators. An excellent active knowledge of the foreign language is required, no doubt. Professional interpreters do this more than written text translators, and this is acceptable for a variety of reasons. In part, because interpreting is context driven and, usually, single use. Also because oral errors somehow seem less serious than written ones.
Tradiling has frequently had occasion to refer to the translator’s friend, the Inter-Active Terminology for Europe (IATE) database. Here are links to our previous articles: 
