Record de la Xesca
L’11 de juny 2014 ens va deixar la Francesca Bartrina, professora del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades, companya, amiga, professora, investigadora, pionera, mare, font d’energia, recordada avui i sempre.
Podria Beatriu crear com Dante
O cantar Laura la febre de l’amor?
He ensenyat a una dona a fer servir la veu.
I ara, com puc fer-la callar?
Original d’Anna Akhmàtova, traducció de M. Mercè Marçal i Monika Zgustová.
P.G.
Eva i Xesca de viatge
A la UVic vam compartir 19 anys plens de complicitats acadèmiques i humanes dins i fora de les aules, els congressos i els projectes. Vas deixar una empremta molt personal en àmbits que prenien gran embranzida al canvi de mil·lenni, com els estudis de gènere i la traducció audiovisual. Tanmateix, el teu llegat va més enllà d’àmbits i projectes concrets. Vas ser-ne pionera en els enfocaments acadèmics, i vas destacar per l’actitud vital amb què els abraçaves: compromís ètic, capacitat d’escolta, respecte per la diferència i entusiasme encomanadís. Davant de reptes o projectes importants que han passat aquests deu anys, sovint hem coincidit a reflexionar les persones properes que t’enyorem: “Què en diria, la Xesca?”. Segur que ho trobaries “fantàstic”, “excel·lent”… per repetir les teves paraules, sempre encoratjadores. He trobat a faltar, a parts iguals, la teva sensibilitat a flor de pell, i, alhora, el teu sentit de l’humor per capgirar qualsevol tema o situació. Com resumir la petjada que vas deixar? Amb 19 paraules, una per cada any que vam tenir la sort de compartir a la Universitat de Vic: entusiasme, energia, generositat, optimisme, intuïció, humor, empatia, creativitat, dolçor, dol, lluminositat, tendresa, força, lucidesa, intensitat, resiliència, maduresa, vitalitat i coratge.
E.E.
