Homenaje a Mari Pepa Palomero

Mari Pepa Palomero (izquierda) con la profesora Sheila Waldeck durante las VII Jornadas de Traducción en Vic

El próximo 4 de junio tendrá lugar en la Universidad Complutense de Madrid un homenaje a Mari Pepa Palomero, fallecida el pasado 10 de enero. El homenaje se sumará a los textos y publicaciones de recuerdo que ya se encuentran en la red.

Mari Pepa Palomero, nacida en Madrid en 1957, ha sido un referente en el mundo de la traducción. Su estancia en la Universidad de Nápoles entre 1984 y 1990 como lectora de español la encaminó hacia la traducción del italiano. Le interesó, por ejemplo, la obra de Ungaretti, y de sus últimas traducciones se puede mencionar la curiosa Lana caprina. Epístola de un licántropo, de Giacomo Casanova (Hermida Editores, 2014).

Pero fue especialmente conocida por su labor de más de veinte años como responsable del área de traducción en el Centro Virtual Cervantes. Continue reading

Posted in Profession, Translation | Leave a comment

How to be rude

Bus queue in Edinburgh, a matter of personal space

Cross-cultural awareness is an important field of study nowadays, particularly in training of specialists for international trade. Obvious differences (currency, tipping, driving on the left, bank opening hours) are fairly simple to get used to. Some other differences are more subtle, and you may not notice them at all unless they are pointed out to you.

Casual or unintentional rudeness is often a result of ignorance of cultural norms abroad. As a British person who has lived in Catalonia for many years (mostly in Osona, but also in Barcelona), I have often experienced moments of minor friction through non-correspondence or misinterpretation of my own and others’ behaviour. Please note that the evidence I have for these observations is purely anecdotal.

How to be rude in Catalonia

Here are some things that Catalans have a problem with, and which are complicated for British people. Continue reading

Posted in Culture | Leave a comment

Projecte de creació de documentació de la Unió Europea en català

CasaDeLaVila Palafrugell 2

Casa de la Vila – Palafrugell

El català no és una llengua oficial de la Unió Europea i per tant la documentació oficial de la Unió no es publica en català. El català és reconegut com a llengua de comunicació i això vol dir que els ciutadans poden adreçar-se per escrit a les següents institucions europees: la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell, el Defensor del Poble Europeu i el Comitè de les Regions. També tenim el dret de rebre les respostes d’aquestes institucions en català.

Algunes publicacions i documents oficials de la UE es publiquen en català. Si cerquem en el portal de documentació de la Unió Europea, podem trobar uns 37 documents en català, que contrasta amb els més de 65.000 documents del castellà.

El català per nombre de parlants mereix l’oficialitat dins de la Unió Europea, ja que té més parlants que altres llengües oficials, com el croat, eslovè, eslovac, estonià, lituà, letó, danès, finès i maltès. Uns dels obstacles que s’al·leguen és el gran pressupost necessari per crear el corpus de documentació bàsica i per publicar les noves lleis i disposicions en aquesta llengua.

Però el català és una llengua que disposa d’una gran quantitat de recursos i eines computacionals que fan viable la creació de sistemes de traducció automàtica eficients per dur a terme la tasca de traducció de la documentació europea.

En el projecte que presentem, pretenem demostrar que aquesta tasca és tècnica i humanament viable traduint la documentació europea del castellà al català mitjançant un sistema de traducció automàtica més postedició humana. Continue reading

Posted in Catalan, Computing tools, Translation | Leave a comment

El pirateig de Nefertiti

Nefertiti (El Caire)

L’Illa dels Museus de Berlín és famosa pel riquíssim patrimoni cultural del qual disposa. Des d’esquelets de dinosaures, fins a altars i portalades senceres, que volten els 3000 anys d’antiguitat, desenterrades a mitjans del s.XIX de llocs com Turquia, Grècia o Egipte per la Deutsche Orient-Gesellschaft i traslladades cap a la capital alemanya. Una de les peces més famoses, es diu que per la seva bellesa, és el bust de Nefertiti, una reina egípcia. Trobada al jaciment d’Amarna, l’any 1912, l’escultura policromada de pedra calcària va ser traslladada el febrer de 1913 a la residència que l’empresari James Simon tenia a la capital alemanya i va ser donada per ell mateix als Museus Nacionals de Berlín l’any 1920. Des de 2007 s’exposa en soledat dins una vitrina al centre d’una sala del Neues Museum berlinès. Bé, potser no està del tot sola en aquesta cambra. A la seva dreta hi ha un retrat en bronze de Simon, que l’observa. “She is ‘his’ queen”, afirma l’egiptòleg alemany Dietrich Wildung al llibre The Many Faces Of Nefertiti (2013, p. 12). Continue reading

Posted in Culture | Leave a comment

Hi ha mots que se’n mengen d’altres

Hi ha mots que se’n mengen d’altres. Vet ací una afirmació que pot semblar sorprenent o cridanera a primer cop d’ull –per això la fa l’autor del llibre que comentem i per això mateix la reproduïm–. Ara bé, la frase no fa sinó enunciar d’una manera detonant, directa, una faceta del canvi lingüístic, la que afecta el lèxic.

Un traductor, un corrector, un lingüista al servei d’una empresa periodística, editorial o audiovisual, ha de ser ben conscient d’aquesta mena de fets, de transformacions, que experimenten els mots d’una llengua i que, a més, no sempre són generals en tots els territoris d’aquesta, sinó que poden concernir certes generacions, determinats territoris, el col·lectiu humà que ha viscut una experiència concreta.

Enric Gomà, incansable lector de diccionaris i piulador impenitent, entre d’altres ocupacions, ha volgut aplegar 92 parelles de mots catalans, tots normatius (tret de dos), el primer dels quals s’ha cruspit pràcticament el segon o està en tràmit de fer-ho, i n’ha ocupat literalment l’espai. Les causes són generalment la proximitat amb el castellà (o amb l’anglès) i un cert esnobisme i ganes d’avenir-se amb un llenguatge periodístic (l’anomenat “tevetresè”, de TV3) que tendeix a incorporar novetats d’una manera ràpida, a solemnitzar trivialitats i a generalitzar calcs entre llengües i entre registres. Gomà proposa “fumigar”, és a dir, no fer desaparèixer o eliminar d’una manera completa, però sí controlar, mantenir a ratlla, no deixar proliferar ni sortir de registre o generalitzar, alguns mots relativament recents que han colonitzat el català-barceloní d’avui, mots com ara apropar (per acostar), aturar (per parar), colpejar (per pegar), digerir (per pair), usual (per habitual), i molts més. Continue reading

Posted in Catalan, Word reference | Leave a comment