A un revolt de la sendera. Cinc poetes

Fa quatre anys, pocs dies abans de Sant Jordi, vaig enxampar una estimada amiga meva executant, en una famosa llibreria del centre de Barcelona, el que ella definia com “una acció política d’insurrecció contra el cànon literari”. Agafava exemplars de poesia escrits per autores contemporànies d’entre els llibres acumulats als prestatges i els col·locava, després de mirar-se’ls, damunt dels poemaris signats per homes que ocupaven els taulells de la secció. Penso que aquesta anècdota, còmica per al públic lector general, però potser no tant per a les llibreteres, il·lustra prou bé el fet que encara es percep un desequilibri entre la visibilitat de què gaudeixen les dones i els homes poetes.

Fer visibles les autores de poesia és precisament el propòsit de què parteix el llibre A un revolt de la sendera. Cinc poetes (Editorial Fonoll) de l’acadèmica i traductora Caterina Riba i el poeta i traductor Jaume Coll. Aquesta publicació híbrida combina entrevistes en profunditat a cinc dones poetes contemporànies poc treballades per la crítica que escriuen en llengua catalana, amb un compendi de la producció poètica signada per les entrevistades.

Ordenades cronològicament per data de naixement, el llibre comença amb Zoraida Burgos (1933), que forjà la seva ploma en ple franquisme per protestar, entre línies, contra la repressió. Segueix amb Margarita Ballester (1942), que ha consagrat els seus escrits a la meditació sobre l’amor, la mort i l’art. La succeeix Dolors Miquel (1960), una poeta iconoclasta, dotada d’un humor enginyós i irreverent, a qui s’atribueix la renovació del llenguatge poètic català. I es tanca amb Ester Xargay (1960), creadora de possibilitats excitants per al joc amb la llengua i la hibridació de la poesia amb altres formes d’expressió artística. La procedència de les poetes és tan diversa (han crescut en diferents indrets del territori de parla catalana) com les seves propostes literàries. Per contra, totes cinc tenen en comú una obra consolidada i una sensibilitat compartida: malgrat que van viure en una situació de diglòssia lingüística, sota el franquisme, totes han escrit en català com a llengua de creació.

El conjunt d’entrevistes conforma un material preciós i fecund. Les preguntes parteixen d’un exercici previ de documentació rigorosa i d’un estudi crític de la producció poètica de les autores. Riba i Coll els interroguen sobre aspectes diversos relacionats amb el seu rerefons cultural i la seva trajectòria literària: educació, relació amb la llengua i la cultura catalana, primeres lectures, referents culturals i literaris, vinculació amb cercles intel·lectuals o grups literaris, motius desencadenants dels primers escrits, temes predilectes, processos de creació, llibres publicats –i no publicats– i incursions en altres gèneres literaris o en altres formes d’expressió artística.

Per altra part, les entrevistades donen joc: ofereixen anècdotes biogràfiques, confessen els motius que les empenyen a escriure, reflexionen sobre les possibilitats expressives i comunicatives del llenguatge, comparteixen consideracions ètiques sobre el gènere, l’opressió lingüística i la religió, entre altres temes; reflexionen sobre la seva pròpia producció poètica i, fins i tot, revelen facetes més íntimes sobre el seu caràcter i la seva experiència vital.

El retrat de les poetes es completa amb la introducció del llibre i amb una breu antologia poètica que recull diferents etapes i facetes de la seva producció literària. A banda d’exquisida, l’elecció dels poemes és reveladora perquè permet veure’n l’evolució d’influències, temes i formes emprades. A més, la selecció és obra de les mateixes poetes, un fet que els brinda la possibilitat de participar en l’establiment de la seva poètica.

A un revolt de la sendera. Cinc poetes té un valor incalculable per al públic lector, atès que escoltar la veu de les cinc autores per un mitjà diferent de la poesia permet una comprensió més profunda de la seva obra, que es desplega en el seu context, i ens convida a rellegir els seus poemes amb noves claus interpretatives. Així mateix, el llibre assenta les bases per cartografiar una història de les dones poetes contemporànies en llengua catalana, un projecte que, com Riba i Coll anuncien en la introducció, podria continuar amb noves propostes. Per tant, el contingut d’aquesta lectura beneficiarà enormement historiadors i historiadores de la literatura catalana, sovint mancades de fonts documentals per conduir la recerca sobre dones escriptores, atesa l’escassa conservació dels seus testimonis i documents personals.

Keren Manzano

About Keren Manzano

Doctora en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UVic-UCC) i periodista, és investigadora del grup de recerca consolidat “Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació” (GETLIHC, UVic-UCC). Fa recerca en estudis de gènere, història de la traducció, i gènere i traducció.
This entry was posted in Catalan, New books. Bookmark the permalink.