Del mateix Artur Cuyàs i Armengol (1845-1925) del qual vam donar a conèixer el poema titulat “La llengua anglesa”, publicat a la revista La Llumanera de Nova York (1874-1881), reproduïm ara un article, publicat al número 30 de la mateixa revista (octubre de 1877), que, per si calgués, palesa alhora l’enginy i els coneixements lingüístics de l’autor. Per facilitar-ne la lectura, n’hem modernitzat l’ortografia.
[...]
Això vol dir que lo català és la llengua d’on han rajat totes les altres, mortes i vives, velles i novelles, hagudes i per haver. Probablement lo català era la llengua que parlaven Noè i sa família dins de l’arca, i la portà a Espanya en Japet, o Jafet, segons diuen altres que es deia. [...]. En la impossibilitat de donar-les totes, citarem unes quantes arrels del idiomes principals. Ja fa algun temps, lo calendari català Lo Xanguet, que es publicà a Barcelona, ne cità unes quantes en demostració d’aquesta teoria; nosaltres, després d’haver escorcollat sis o set biblioteques i manifassejat set o vuit mil llibres i de socarrimar-nos les celles i les pestanyes estudiant aquesta qüestió, ens hem posat en aptitud de continuar el catàleg, fent així un gran servei a la filologia universal. La posteritat ens farà justícia.
ARRELS DEL SÀNSCRIT
Com que ha de rajar, faci-me-la barata.
La madrastra i sa mare s’han escrit que l’ase brama.
ARÀBIC
Hala!, baliga-balaga; vés a cabdellar fil fi.
Fica-li el bacallà pels llavis amb un filaberquí.
Setze agutzils s’han emmetzinat amb brots d’atzavares.
FRANCÈS
Amb fang del carrer m’ha embrutat lo cotó.
Ja ve el marxant. Comprem pa?
Qui té fam de moixernons?
Com m’encisa la verdor del julivert!
Bon jornal fa de bon suar.
Què és que sé que sap tothom?
ITALIÀ
En Celdoni fa un tiberi de vi xarel•lo amb carquinyoli i mustatxoni.
Aquest rajolí d’allioli m’ha deixat la boca eixuta.
Passi, passi, xitxarel•lo: faci moixoni i camini.
ANGLÈS [més]
